29 d'agost
| << | Agost 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 124 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1642 - Perpinyà (el Rosselló): la ciutat, fins aleshores en mans dels terços castellans, és ocupada per les tropes franceses, després de quatre mesos de setge (guerra dels Segadors).
- 1881 - El Catllar: En la Festa Major d'aquesta població del Tarragonès és carregat el primer 4 de 9 sense folre de la història dels castells per part de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, actual Colla Joves Xiquets de Valls.[1]
- 1936 - Castelló de la Plana: és desembarcat al port i assassinat el diputat valencià Francisco Javier Bosch Marín (DRV) amb 55 persones més.
- Resta del món
- 1533 - Assassinat d'Atahualpa, el darrer inca, per Pizarro.
- 1831 - Michael Faraday inventa la dinamo.
- 1839 - Oñati (País Basc): se signa el Conveni de Bergara que posa fi a la Primera guerra carlina.
- 1842 - Acaba la primera guerra de l'opi.
- 1867 - Múnic El jurista i llatinista Karl Heinrich Ulrichs (1825-1895) fa la seva sortida de l'armari davant 500 juristes.
- 1929 - Lakehurst, Nova Jersey (EUA): El dirigible alemany Graf Zeppelin completa la seva primera volta al món.
- 1939 - Berlín: El govern alemany llança un ultimàtum al de Varsòvia.
- 1982 - El meitneri, un element químic artificial amb el nombre atòmic 109, fou sintetitzat per primer cop a Alemanya.
- 2004 - El pilot alemany Michael Schumacher és consagrat per setena vegada campió del món de Formula 1 al Grand Prix de Bèlgica disputat al circuit de Spa-Francorchamps.
- 2005 - L'Huracà Katrina inunda el 80% de Nova Orleans i assola la major part de la costa dels Estats Units al Golf de Mèxic, causant almenys 1.836 morts i danys per més de 81.000 milions de dòlars.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1881 - Barcelonaː Elvira Fremont i Verdier, actriu catalana.[2]
- 1884 - València, l'Horta: Josep Capuz i Mamano, escultor valencià.
- 1897 - Gràcia, Barcelona: Maria Vila, primera actriu catalana (m. 1963).[3]
- 1927 - Barcelona: Rosa Sabater i Parera, pianista i pedagoga catalana (m. 1983).[4]
- 1929 - Barcelona, Barcelonès: Rosa Sabater i Parera, pianista i pedagoga catalana.
- 1931 - Alcoi, Alcoià: Rafael Sanus Abad, bisbe auxiliar de València i teòleg valencià.
- 1962 - Alzira, Ribera Alta: Jorge Martínez, "Aspar", pilot de motociclisme valencià.
- 1995 - Barcelona: Alba Pomares López, jugadora de futbol.[5]
- Resta del món
- 1619 - Reims, França: Jean-Baptiste Colbert, economista i polític francès (m. 1683).[6]
- 1632 - Wrington, Somerset, Anglaterra: John Locke, filòsof empirista anglès (m. 1704).[7]
- 1780 - Montalban, Tarn i Garona: Jean Auguste Dominique Ingres, pintor francès d'estètica neoclàssica, famós pels retrats (m. 1867).[8]
- 1847 - Udine: Romilda Pantaleoni, soprano italiana de prolífica carrera operística a finals del segle xix (m. 1917).[9]
- 1862:
- Gant, Flandes: Maurice Maeterlinck, dramaturg i poeta belga (m. 1949).[10]
- Crosshouse, Ayrshire, Escòcia: Andrew Fisher, polític australià i cinquè primer ministre en la història d'aquest país, en tres ocasions diferents (m. 1928).[11]
- 1871 - Mercy-le-Haut, França: Albert Lebrun, enginyer i polític francès, President de França (m. 1950).[12]
- 1881 - Filipstad, Suècia: Edvin Kallstenius, compositor suec.
- 1904 - Berlín, Alemanya: Werner Forssmann, metge alemany (m. 1979)
- 1915 - Estocolm, Suècia: Ingrid Bergman, actriu sueca.[13]
- 1920 - Kansas City, Kansas: Charlie Parker, saxofonista i compositor estatunidenc de jazz (m. 1955).[14]
- 1921 - Queens, Nova York: Iris Apfel, empresària americana, dissenyadora d'interiors i icona de moda.[15]
- 1923 - Cambridge, Anglaterra: Richard Attenborough, actor, director i productor de cinema anglès (m. 2014).
- 1924:
- Tuscaloosa, Alabama (EUA): Dinah Washington, cantant i pianista estatunidenca (m. 1963).[16]
- Madrid, Espanya: María Dolores Pradera, cantant i actriu espanyola.[17]
- 1929 - Sersell, Algèria: Alice Recoque, enginyera informàtica francesa (m. 2021).[18]
- 1933 - Neuilly-sur-Seine, França: Ramses Shaffy, actor i cantant neerlandès.
- 1935 - Chicago, Estats Units: William Friedkin, guionista, director i productor de cinema estatunidenc.
- 1936 - Coco Solo, Panamà: John McCain, polític estatunidenc (m. 2018).[19]
- 1942 - Madrid: Carmen Díez de Rivera Icaza, política i eurodiputada espanyola durant la transició (m. 1999).[20]
- 1943 - North Sydney, Canadà: Arthur B. McDonald, físic canadenc.Premi Nobel de Física de l'any 2015.[21]
- 1945 - Griffin, Estats Units: Wyomia Tyus, atleta nord-americana guanyadora de quatre medalles olímpiques.[22]
- 1946 - Pàdua: Lucia Valentini Terrani, mezzosoprano italiana que s'especialitzà en els papers de Rossini (m. 1998).[23]
- 1955 -
- Ourense: Chus Pato, escriptora, acadèmica i activista política gallega.[24]
- San Diego, Califòrnia: Diamanda Galás, destacada soprano, compositora, pianista i artista avanguardista.[25]
- 1958 -
- Gary, Estats Units: Michael Jackson, cantant, compositor, intèrpret i ballarí estatunidenc.[26]
- Buenos Aires, Argentina: Andrea Saltzman, arquitecta, ballarina i dissenyadora de moda argentina.[27]
- 1959 - Santa Rosa, Califòrnia (EUA): Rebecca De Mornay, actriu estatunidenca de cinema i televisió.[28]
- 1986 -
- Vilnius: Mirga Gražinytė-Tyla, directora d'orquestra lituana.[29]
- Ciutat de Nova York, Estats Units: Lea Michele, actriu, autora i cantautora estatunidenca.
- 1962 - Colònia: Jutta Kleinschmidt, periodista i pilot de ral·lis alemanya, primera dona a guanyar el Ral·li Dakar.[30]
- 1993 - Wolverhampton, Regne Unit: Liam Payne, cantant, compositor i guitarrista britànic, pertanyent a la boy band One Direction.[31]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1459 - València:Tecla de Borja, noble dama i molt culta escriptora valenciana (n. 1435).[32]
- 1886 - Barcelona: Elena D'Angri, cantant operística grega, que visqué a Barcelona.[33]
- 1974 - Barcelona: Cecília Alonso i Bozzo –Cecília A. Màntua–, escriptora, guionista radiofònica, dramaturga (n. 1905).[34]
- 1999 - Sant Cugat del Vallès: Pilar Llorens i Souto –Pastora Martos–, ballarina, traductora, gestora, creadora i crítica de dansa (n. 1929).[35]
- 2007 - Barcelona, Barcelonès: Rosalia Guilleumas i Brosa, bibliotecària, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.[36]
- 2017 - Perpinyà, Rosselló: Angélique Duchemin, boxejadora nord-catalana.[37]
- 2019 - Sant Cugat del Vallès: Maria Dolors Renau i Manén, psicòloga, pedagoga i política catalana (n. 1936).[38]
- Resta del món
- 1123 - Hustad (Noruega): Eystein I de Noruega, rei de Noruega (n. 1088).[39]
- 1442 - Casal de la Touche, Nantes: Joan V l'Anglòfil, aristòcrata bretó, duc de Bretanya (1439-1442).
- 1523 - Ufenau, Suïssa: Ulrich von Hutten, cavaller, erudit i poeta alemany, que fou seguidor de Martí Luter i reformista protestant (n. 1488).[40]
- 1960 - Hollywood, Califòrnia: Vicki Baum, escriptora austríaca (n. 1888).[41]
- 1967 - Buenos Aires, l'Argentina: Julio Irigoyen, guionista i director de cinema argentí.
- 1968 - Brisbane: Vida Lahey, destacada artista professional australiana (n. 1882).[42]
- 1975 - Dublín (Irlanda): Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera, un polític irlandès, President d'Irlanda (1959-1973). (n. 1882).[43]
- 1982 - Londres: Ingrid Bergman, actriu sueca (n. 1915).[44]
- 1985 - Moscou, URSS: Alexander Abramsky, compositor ucraïnès.
- 2017 - París, França: Janine Charrat, ballarina, coreògrafa, i directora de ball francesa.[45]
- 2018 - Cambridge, Anglaterra: James Mirrlees, economista escocès. Premi Nobel d'Economia de l'any 1996.(n. 1936).[46]
- 2021 - Los Angeles, Estats Units: Ed Asner, actor de cinema i televisió estatunidenc (n. 1929).[47]
- 2023 - Montevideo: Waldemar Victorino, futbolista uruguaià (n. 1952)
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Sabina de Roma, verge i màrtir; Jeanne Jugan, fundadora de les Germanetes dels Pobres; beat Edmund Ignatius Rice, fundador dels Germans Cristians.
Referències
[modifica]- ↑ «El "Jan de la Casa Roja" pujà a segons al 4 de 9 "limpio" que s'aixecà al Catllar el 1881». elcasteller.cat, 2003. Arxivat de l'original el 2011-09-16. [Consulta: 20 gener 2012].
- ↑ «Elvira Fremont i Verdier». enciclopèdia.cat. [Consulta: 31 agost 2018].
- ↑ «29 d'agost». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Soria, Antonio. «Un ángel del piano admirada mundialmente» (en castellà). La Tribuna de Albacete, 29-08-2021. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Alba Pomares López - Delantera Fundación Albacete - Futboleras» (en castellà). [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Baptiste Colbert» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «John Locke | Biography, Works, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Auguste Dominique Ingres» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «PANTALEONI Romilda» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 8 juliol 2022].
- ↑ «Maurice Maeterlinck | Belgian author» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «Andrew Fisher | prime minister of Australia» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Albert Lebrun» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ País, El «Fotos: Ingrid Bergman, una vida de cine» (en castellà). El País [Madrid], 31-08-2015. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Charlie Parker». Brittanica Online. [Consulta: 12 agost 2020].
- ↑ «La 'Irreverente' Iris Apfel: La moda no tiene edad» (en castellà). Obsidiana, 26-09-2019. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ «Dinah Washington» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «María Dolores Pradera | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ «Astrolabe CAE - Alice Recoque, pionnière de l informatique et de l intelligence artificielle» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ «John McCain | Biography, Vietnam Experience, & Political Career» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «Carmen DÍEZ DE RIVERA ICAZA | MEPs. 4th parliamentary term» (en anglès). European Parliament. [Consulta: 11 juny 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2015» (en anglès). [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ «Wyomia Tyus» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Valentini Terrani, Lucia». Treccani.it. Treccani. [Consulta: 9 novembre 2015].
- ↑ «Chus Pato» (en castellà). Uno y Cero Ediciones, 07-07-2015. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Vélez, Anabel. «Diamanda Galás. La voz de las tinieblas». A: Rockeras: Las protagonistas de la historia del rock (en castellà). Ma Non Troppo, 2017-06-20. ISBN 978-84-9917-479-2.
- ↑ «Michael Joseph Jackson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Andrea Saltzman» (en espanyol europeu). [Consulta: 15 desembre 2021].
- ↑ «Rebecca De Mornay». The Movie Database. [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Jahn, Johann. «Mirga Gražinytė-Tyla – Dirigentin» (en alemany). BR Klassic, 06-03-2021. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ Vidal, María. «Cómo Jutta Kleinschmidt se convirtió en la primera mujer de la historia en ganar un Dakar» (en castellà). motorpasión, 22-01-2018. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Liam Payne a Discogs (anglès)
- ↑ Iborra, Joan. «Na Tecla». Els Borja, 21-08-2012. [Consulta: 29 juny 2024].
- ↑ Giannis, Petsalis. «‘Ελενα D’Angri η Κερκυραία παγκόσμια mezzo soprano e contralto» (en gr). Museu de Corfú. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Necrològica Cecilia Alonzo Bozzo». La Vanguardia, 21-11-1974, p. 36.
- ↑ Salas, Roger «Muere a los 70 años la bailarina e historiadora Pastora Martos» (en castellà). El País, 30-08-1999. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Escobedo Abraham, Joana «Rosalia Guilleumas, entre Llull, Verdaguer i la gestió bibliotecària». Llengua & Literatura: revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, p. 579-581.
- ↑ «Angelique Duchemin». BoxRec. Boxing's Official Record Keeper. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «26 d'octubre: En memòria de Mª Dolors Renau». A: Memòria d'Activitats 2019. Fundació Rafael Campalans, pàg. 51-53.
- ↑ «Øystein 1. Magnusson». Store norske leksikon. [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ «Ulrich von Hutten» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «Vicky Baum | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Maynard, Margaret. Lahey, Frances Vida (1882–1968) (en anglès). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Eamon de Valera | president of Ireland» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ Tiffin, George. A Star is Born: The Moment an Actress becomes an Icon (en anglès). Head of Zeus, 2015-09-30. ISBN 978-1-78185-936-0.
- ↑ «Décès à 93 ans de la danseuse et chorégraphe Janine Charrat» (en francès). Le Parisien, 30-08-2017. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «James Mirrlees | Biography, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «Mor als 91 anys Ed Asner, l'actor que va donar vida al periodista Lou Grant». Ara, 29-08-2021. [Consulta: 1r setembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 29 d'agost
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:29 d'agost.