Vés al contingut

Francis Ford Coppola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancis Ford Coppola
Imatge
(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1939 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
President del jurat del Festival de Canes

← Jeanne Moreau – Isabelle Adjani → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaNapa Valley AVA (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicItaloamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Hofstra
John L. Miller Great Neck North High School (en) Tradueix
Jamaica High School
Universitat de Califòrnia a Los Angeles
UCLA School of Theater, Film and Television
Acadèmia Militar de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballProducció cinematogràfica, direcció, guionatge cinematogràfic i viticultura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, productor, realitzador, actor de cinema, actor, guionista de cinema, cineasta, viticultor, productor executiu, productor de cinema, compositor, guionista, muntador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1962 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereCinema de ficció criminal, drama, cinema de terror, cinema de misteri, cinema bèl·lic, thriller, cinema de gàngsters, cinema fantàstic, cinema de terror psicològic, pel·lícula de thriller psicològic, cinema d'acció, cinema policíac de suspens, drama bèl·lic, cinema de drama policíac, cinema èpic, cinema de drama històric, cinema històric, cinema de terror gòtic, cinema gòtic, cinema d'aventures, cinema d'horror corporal, cinema romàntic, slasher, cinema de terror sobrenatural i New Hollywood Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaCoppola family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEleanor Coppola (1963–2024), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsGian-Carlo Coppola, Roman Coppola, Sofia Coppola Modifica el valor a Wikidata
ParesCarmine Coppola Modifica el valor a Wikidata  i Italia Coppola Modifica el valor a Wikidata
GermansTalia Shire
August Coppola Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000338 TMDB (persona): 1776 FilmAffinity (persona): 845159519 Rottentomatoes: celebrity/francis_ford_coppola Allmovie (artista): p85868 TCM (persona): 38909 IBDB (repartiment): 71775 Musicbrainz: 2027f439-a29c-4d28-9b97-c05b350b18da Discogs: 980417 Goodreads (autor): 7376
Instagram: francisfordcoppola Threads: francisfordcoppola Youtube (canal): UCoYOlthN2PmOIGhmSEcp6oA Modifica el valor a Wikidata

Francis Ford Coppola (7 d'abril de 1939, Detroit, Michigan) és un director de cinema, guionista, i productor cinematogràfic estatunidenc. És àmpliament considerat com un dels cineastes més grans de tots els temps.[1] Coppola ha rebut cinc premis de l'Acadèmia, sis Globus d'Or, dues Palmes d'Or i un premi BAFTA.

La reputació de Coppola com a cineasta es va consolidar amb la realització del film El Padrí (1972). La pel·lícula va revolucionar el gènere de mafiosos.[2] La segona part, El Padrí II (1974) va rebre també el reconeixement de crítica i públic i fou la primera seqüela de la història del cinema en aconseguir l'Oscar a la millor pel·lícula, a més d'altres premis.

Si bé una sèrie dels treballs de Coppola durant la dècada dels 80 i dels 90 van ser lloats per la crítica, no ha tornat a aconseguir el mateix èxit comercial que amb les seves pel·lícules dels anys 70.[3][4]

Molts dels fills i familiars de Coppola s'han convertit en actors i cineastes populars per dret propi: la seva germana Talia Shire és actriu; la seva filla Sofia és directora, com també ho és la seva neta Gia; el seu fill Roman és guionista; i els seus nebots Jason Schwartzman i Nicolas Cage són actors. Coppola resideix a Napa, Califòrnia, i des de la dècada de 2010 es dedica a la indústria vinícola, sent propietari d'un celler de marca familiar.[5][6]

Carrera de 1960 a 1978

[modifica]

Coppola estudià teatre a la Universitat Hofstra, abans d'estudiar cinematografia en la UCLA,[7] on realitzà alguns curtmetratges, inclosos alguns d'eròtics. A començaments dels 60 inicià la seva carrera professional fent films de baix pressupost com assistent de Roger Corman, i escrivint guions.[8]

A Coppola, li oferiren dirigir un film basat en l'obra musical de Broadway Finian's Rainbow (La vall de l'Arc de Sant Martí), protagonitzat per Petula Clark en el seu primer film americà i el veterà Fred Astaire, produïda per Jack Warner, que quedà desconcertat en veure l'aspecte hippy de Coppola en aquella època.[9] Aconseguí fer un film d'un cert èxit, però el seu treball amb Petula Clark contribuí que ella guanyés la seva primera nominació per al globus d'or com a millor actriu.

El 1971, Coppola, amb Edmund H. Northon, guanyà un Oscar al millor guió original pel film Patton. Tanmateix, el seu renom com a creador de pel·lícules començà amb El Padrí que va coescriure i dirigir, i amb El padrí II, que li suposa guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula.

El 1974, abans d'El padrí II, Coppola dirigí el film The Conversation (La conversa),[10] que narra la història d'un paranoic tafaner telefònic i expert a espiar determinades persones, protagonitzat per Gene Hackman, que es veu involucrat en un pla secret per a realitzar un possible assassinat. Fou nominat novament a l'Oscar a la millor pel·lícula, i esdevé el segon de tres directors en la història de Hollywood a estrenar dos films el mateix any i tenir dues nominacions per a un Oscar en aquesta categoria (millor pel·lícula). El padrí II el guanyà, i The Conversation obtingué la Palma d'or en el Festival de Canes de 1974.[11]

Durant aquest període, també va escriure el guió per al remake de 1974, El Gran Gatsby (The Great Gatsby) i produí la innovadora pel·lícula de George Lucas, American Graffiti.

Carrera des del 1979 fins a l'actualitat

[modifica]

Encoratjat per l'èxit de les dues parts d'El padrí, Coppola dirigí una ambiciosa versió de la novel·la de Joseph Conrad, El cor de les tenebres, sobre la Guerra del Vietnam. El film, Apocalypse now, va patir nombrosos obstacles, inclosos tifons, col·lapses nerviosos, un atac de cor de Martin Sheen i l'actitud arrogant de Marlon Brando. El film fou tan admirat com rebutjat pels crítics de cinema quan s'estrenà, i la seva despesa gairebé arruïna l'estudi de Coppola, American Zoetrope. El film documental Hearts of Darkness: A Filmmaker's Apocalypse, dirigida per l'esposa de Francis, Eleanor Coppola, amb Fax Bahr i George Hickenlooper, relata la crònica de les dificultats de l'equip de producció quan rodaren Apocalypse now. Una nova versió ampliada considerablement (49 minuts suplementaris a partir dels elements originals) va ser distribuïda el 2001 amb el nom d'Apocalypse Now Redux.[12]

Malgrat tot això i una malaltia que patí Coppola durant el rodatge d'Apocalipse Now, realitzà nous projectes: presentà, el 1987, el remake del film de 1927: Napoleó d'Abel Gance, que fou editat i estrenat als Estats Units pel seu estudi.[13] Tanmateix, el musical experimental One from the Heart (Pressentiment), el 1982, fou un gran fracàs malgrat que posteriorment ha estat considerat un film de culte.

El 1986 Coppola i George Lucas dirigiren el curt de Michael Jackson per als parcs temàtics de Disney, Captain EO,[14] fins ara el curtmetratge més car de la història del cinema.

El 1990, dirigí El padrí III, el darrer de la trilogia, que tot i no ser tan admirada pels crítics com les dues anteriors, va ser un èxit de taquilla. El film rebé una dura crítica per la presència de la inexperta filla de Coppola, Sofia, que interpretà un paper que abandonà Winona Ryder just en començar el film.[15] La seva interpretació fou titllada de ridícula pels crítics. Sofia, uns anys més tard, ha trobat l'èxit com a directora i guionista amb els films The Virgin Suicides (Les verges suïcides) i Lost in translation.

En la família de Coppola cal destacar que el seu pare, Carmine, fou un compositor i músic que s'encarregà de la banda sonora de molts dels seus films; i el seu nebot Nicolas Cage és un actor reconegut.

El 1997, Coppola fundà Zoetrope All-Story, una revista literària que publica històries curtes. La revista ha publicat narracions de ficció de T. C. Boyle i Amy Bloom, i assajos de David Mamet, Steven Spielberg i Salman Rushdie. Des de la seva fundació, la revista ha crescut en reputació per arribar a ser una de les més importants en l'àmbit de la ficció literària.

El maig de 2015 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[16]

Filmografia

[modifica]

(Obra cinematogràfica completa de Coppola a IMDb)

Llargmetratges dirigits
Any Títol Distribuidor
1963 Dementia 13 American International Pictures
1966 You're a Big Boy Now Warner Bros.
1968 Finian's Rainbow
1969 The Rain People
1972 The Godfather Paramount Pictures
1974 The Conversation
The Godfather Part II
1979 Apocalypse Now United Artists
1982 One from the Heart Columbia Pictures
1983 The Outsiders Warner Bros.
Rumble Fish Universal Pictures
1984 The Cotton Club Orion Pictures
1986 Peggy Sue Got Married TriStar Pictures
1987 Gardens of Stone
1988 Tucker: The Man and His Dream Paramount Pictures
1990 The Godfather Part III
1992 Bram Stoker's Dracula Columbia Pictures
1996 Jack Buena Vista Pictures
1997 The Rainmaker Paramount Pictures
2007 Youth Without Youth Sony Pictures
2009 Tetro American Zoetrope
2011 Twixt 20th Century Fox Home Entertainment
2024 Megalopolis Lionsgate Films


Premis i nominacions

[modifica]

Oscar

[modifica]
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2011Premi Irving G. ThalbergGuanyador
1991Oscar a la millor pel·lículaEl Padrí IIICandidat
Oscar a la millor direccióEl Padrí IIICandidat
1979Oscar a la millor pel·lículaApocalypse NowCandidat
Oscar a la millor direccióApocalypse NowCandidat
Oscar al millor guió adaptatApocalypse NowCandidat
1974Oscar a la millor pel·lículaThe ConversationCandidat
Oscar a la millor pel·lículaEl Padrí IIGuanyador
Oscar a la millor direccióEl Padrí IIGuanyador
Oscar al millor guió originalThe ConversationCandidat
Oscar al millor guió adaptatEl Padrí IIGuanyador
1973Oscar a la millor pel·lículaAmerican GraffitiCandidat
1972Oscar a la millor direccióEl PadríCandidat
Oscar al millor guió adaptatEl PadríGuanyador
1970Oscar al millor guió originalPattonGuanyador

Premis Globus d'Or

[modifica]
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1991Globus d'Or a la millor pel·lícula - DramaEl padrí IIICandidat
1991Globus d'Or al millor directorEl padrí IIICandidat
1984Globus d'Or al millor directorCotton ClubCandidat
1979Globus d'Or a la millor pel·lícula - DramaApocalypse NowCandidat
1979Globus d'Or al millor directorApocalypse NowGuanyador
1974Globus d'Or a la millor pel·lícula - DramaLa conversaCandidat
1974Globus d'Or a la millor pel·lícula - DramaEl Padrí IICandidat
1974Globus d'Or al millor directorThe ConversationCandidat
1974Globus d'Or al millor directorEl Padrí IICandidat
1973Globus d'Or a la millor pel·lícula - Comèdia o musicalAmerican GraffitiGuanyador
1972Globus d'Or al millor directorEl PadríGuanyador


Referències

[modifica]
  1. ↑ «Francis Ford Coppola: 10 essential films».
  2. ↑ Barry, Langford. Film Genre: Hollywood and Beyond. Edinburgh University Press, 2005, p. 134.
  3. ↑ «Francis Ford Coppola», 05-05-2006. Arxivat de l'original el 2019-10-09. [Consulta: 18 octubre 2010].
  4. ↑ «Directors Hall of Fame, Class of 2010». Arxivat de l'original el 2019-04-04. [Consulta: 18 octubre 2010].
  5. ↑ Mariani, John. «An Interview With Francis Ford Coppola: Master Filmmaker And Major Wine Producer» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2020].
  6. ↑ Welsh, J.M.; Phillips, G.D.; Hill, R.F.. The Francis Ford Coppola Encyclopedia. Scarecrow Press, 2010, p. 58. ISBN 978-0-8108-7651-4 [Consulta: 25 juliol 2023].
  7. ↑ «Points of Pride – Hofstra University, New York».
  8. ↑ Nasr, C. Roger Corman: Interviews (en danès). University Press of Mississippi, 2011, p. 139. ISBN 978-1-61703-167-0 [Consulta: 25 juliol 2023].
  9. ↑ Travers, S. Coppola's Monster Film: The Making of Apocalypse Now. McFarland, Incorporated, Publishers, 2016, p. 23. ISBN 978-1-4766-6425-5 [Consulta: 25 juliol 2023].
  10. ↑ LoBrutto, V.; Morrison, H.R.. The Coppolas: A Family Business. Bloomsbury Academic, 2012, p. 18. ISBN 978-0-313-39161-3 [Consulta: 25 juliol 2023].
  11. ↑ «Francis Ford Coppola, Palme d'or - The Conversation (Conversation Secrète)Tony Curtis» (en francès), 25-05-1974. [Consulta: 25 juliol 2023].
  12. ↑ Phillips, Gene D. Godfather: The Intimate Francis Ford Coppola (en anglès). University Press of Kentucky, 2013, p. 168-169. ISBN 0813146712.
  13. ↑ Welsh, J.M.; Phillips, G.D.; Hill, R.F.. The Francis Ford Coppola Encyclopedia. Scarecrow Press, 2010, p. 2. ISBN 978-0-8108-7651-4 [Consulta: 25 juliol 2023].
  14. ↑ Taylor, Trey. «Michael Jackson and the Making of Disney's 'Captain EO'», 27 setembre 2018. Arxivat de l'original el 13 novembre 2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
  15. ↑ «The Godfather Part III» (en anglès). Reel Views. Arxivat de l'original el 19 desembre 2010. [Consulta: 14 juliol 2023].
  16. ↑ «Francis Ford Coppola, premi Princesa d'Astúries de les Arts 2015». 324.cat, 6 maig 2015 [Consulta: 8 maig 2015].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francis_Ford_Coppola&oldid=38553178»